Alex Ortega, Supan. Curs Aspectes clau en la gestió de les pimes.
Entrevista a Alex Ortega.
Empresa Supan.
Curs: Aspectes clau en la gestió de les pimes. Formació contínua subvencionada per a treballadors/es en actiu.
1- Què opines dels continguts del curs en general? i la temàtica?
Durant el curs hem desenvolupat des dels aspectes més conceptuals i filosòfics a l’hora de valorar la solidesa de qualsevol empresa, fins la vessant més financera, un dels principals indicadors de la seva salut. Crec que és important tant per plantejar-se com estructurar una empresa de nova creació, o meditar sobre aspectes que el dia a dia no et permet fer una empresa ja consolidada.
2- Penses que els nous coneixements adquirits els pots aplicar a la teva empresa?
No és qüestió de poder, és que ja ho estem fent! Hem plantejat preguntes a l’empresa que ja només el fet de plantejar-les, suposa la meditació activa sobre les mateixes. D’altra banda, i en temes més pragmàtics, estem implantant l’anàlisi de quadres de comandament qualitatius dins àrees que fins ara escapaven a un control sistemàtic.
3- Què destacaries del contingut del curs?
A destacar, la proximitat entre alumne i professor. Les classes, tot i l’alt nivell del seu contingut, es desenvolupen d’una manera planera i comprensible. El recolzament pràctic de les explicacions i la interactivitat contínua són altres aspectes que fan d’aquesta metodologia de formació una ideal forma de seguir aprenent. La promoció del treball en grup resulta molt interessant a l’hora, ja no de comprendre millor els continguts del curs, sinó d’aprendre a treballar en grup d’una manera organitzada i eficaç.
4- Destacaries alguna anècdota?
Si… a aquest curs vam assistir un grup no massa nombrós, aproximadament unes 15 persones, en un aula preparada per a prop de 50. Tot i això, durant totes les classes, cada alumne va conservar la mateixa posició dins l’aula, encara que quedessin lliures cadires en millor situació que les que teníem. Observar això va resultar-me curiós i va fer-me pensar ho molt que en assemblem els uns amb els altres, al cap i a la fi, tots necessitem de la seguretat que ens dona considerar alguna cosa com a nostra.
